El període de consultes no hauria de ser el primer moment de reflexió. La negociació comença abans: quan s’ordena la causa, es prepara la documentació i es defineix el marge real d’acord.
- El període de consultes es prepara abans d’obrir la negociació.
- Causa, documents i criteris d’afectació han d’explicar la mateixa història.
- Actes, propostes i execució sostenen la defensa posterior.
Causa i coherència
La causa ha d’explicar per què la mesura és necessària i adequada. Cal connectar dades, situació empresarial, persones afectades i instrument proposat.
Si la causa es comunica de manera confusa, la negociació es converteix en una discussió sobre credibilitat. Una explicació verificable permet parlar d’alternatives i condicions.
Documentació útil
Informes econòmics, dades productives, organigrames, previsions, criteris d’afectació i alternatives han d’estar alineats. Un excés desordenat pot crear contradiccions.
Els criteris d’afectació s’han de definir amb anticipació i aplicar amb consistència. També importa l’ordre i el format en què la informació es lliura a la representació social.
Preparar la negociació
Abans d’iniciar cal definir objectius, límits, calendari, equip negociador i escenaris d’acord. La negociació necessita marge, però no improvisació.
Les actes són la memòria jurídica del procés. Qui negocia ha de conèixer causa, marge econòmic, calendari operatiu i alternatives reals.
Acord, defensa i execució
L’acord ha de reflectir abast, condicions, calendari, criteris i compromisos. Sense acord, l’empresa ha de provar bona fe i solidesa de causa i documentació.
Després, comunicacions individuals, pagaments, certificats i seguiment han de ser coherents amb allò negociat.
Informació general. Contingut informatiu. Cada ERO, ERTO o mesura col·lectiva exigeix una anàlisi específica.